PAUTES A TENIR PRESENT RESPECTE A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
La violència de gènere té un component sociocultural molt important que és el de la cultura patriarcal, la qual es basa en el menyspreu i inferioritat de les dones, anul•lant a la dona com a persona, privant-la de la seva voluntat i iniciativa, consagrant-la a l' empara de les pautes culturals dominants.
Amb les modificacions del Codi Penal i la Llei 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere, tenim eines per poder combatre-la des de tots els àmbits : preventiu, educatiu, social, assistencial, sanitari i penal.
Actualment podríem dir que estem utilitzant, amb bons resultats, les eines que ens ofereix la Llei 1/2004 per quan apareix el problema : sistema penal, informació dels drets a les víctimes, coordinació i col•laboració entre Institucions.
Hauríem de començar a lluitar d' una manera seriosa en la prevenció d' aquesta lacra social que és la violència de gènere, tant a nivell educatiu com sanitari i assistencial, i amb la formació especialitzada dels professionals que treballem amb les víctimes, ja que la violència de gènere no la resoldrem amb el Codi Penal.
A nivell EDUCATIU hem d' entrar a les escoles i fer de veritat una política d' igualtat i de valors:
• implantant plans d' igualtat i programes de sensibilització per a la prevenció de la violència
• desenvolupant actituds i habilitats per a la resolució de conflictes
• ensenyant pautes de comunicació que facilitin la convivència entre les persones
• augmentant en els i les adolescents els seus coneixements en conceptes i termes en relació a la violència de gènere
• ensenyant-los a demanar ajuda qualificada a pares, professors i professionals davant de situacions conflictives generades per la violència
A nivell SANITARI cal impulsar el diagnòstic precoç, l' assistència i la rehabilitació de la dona, donant una formació especialitzada als professionals sanitaris per tal que puguin desemmascarar la situació de violència que viuen moltes dones.
A nivell ASSISTENCIAL és necessària una atenció multidisciplinària, permanent i urgent, així com una especialització dels professionals que hi treballen.
La formació especialitzada per poder identificar els maltractaments és transcendental, i conèixer les característiques especials que engloba la violència de gènere: l' estat psicològic en què es troba immersa la dona maltractada, no es pot simular.
L' actuació preventiva en violència de gènere mai és policial, sent per tant els serveis mèdics i assistencials els que detecten situacions de violència en estats previs a la comissió del delicte, en els quals caldria intervenir per evitar l' escalada de violència que desemboca en la transgressió penal, moment en el què s' obre pas a l' actuació policial.
QUI HA DE DENUNCIAR?
No hauríem de dubtar en comunicar fets indicatius de violència, per la qual cosa convé no transigir amb fets que podem considerar lleus, però que són l' esglaó d'accés a l' espiral violenta.
Intervindrà adequadament en aquests estadis lleus, tot ajudant a la víctima i també al presumpte o futur mal tractador, al qual possiblement amb la correcta intervenció pedagògica i orientativa se li permetrà detectar errades de comportament o de cultura, fet amb el què estarem tots satisfets; i, si fos el cas que no respongués a aquestes actuacions, hi ha recursos legals de diferent potència per contrarestar actuacions indesitjables.
QUÈ DENUNCIAR COM A VIOLÈNCIA DE GÈNERE ?
Tota violència que pateixin les dones pel seu marit o persona lligada a elles per una relació d' afectivitat. Igualment, i amb el mateix interès, qualsevol tipus de violència, domèstica, escolar, laboral.
El Codi Penal recull com a delictes tota agressió física, psicològica , tot atac a la llibertat i seguretat de la dona, qualsevol limitació a la llibertat sexual de la víctima, així com les injúries i vexacions.
QUAN ÉS RECOMANABLE DENUNCIAR ?
Des que tinguem el dubte de si el que estem vivint, presenciant o ens estan explicant és un acte de violència de gènere.
En aquesta matèria, l' actuació policial “repressora” d' actes d' escassa entitat que podríem anomenar lleus és beneficiosa per a tots els implicats:
LA VÍCTIMA: No té per què suportar mortificacions injustes, ni tant sols lleus, ja que pateix el risc de considerar-les d' ús quotidià, acceptant-les com a normals, sent aquestes l' anunci d' altres de major entitat, que afectaran a altres membres de l' entorn i amb aspectes irreversibles o de difícil retorn.
L'AGRESSOR: Freqüentment ignora que el seu comportament es un il•lícit penal, per la qual cosa ha de conèixer el criteri social que mereixen els seus actes i la reprovació jurídica a la què s' enfronta; patirà una lleu pena, però prendrà consciència que la seva il•legítima actuació s' enfronta amb un sistema protector i eficaç d' aquella persona a la qual ell es considera amb el dret a dominar.
L'ACTOR PÚBLIC: Dóna la notícia del fet, l' investiga o el jutja al ser un problema menor, ja que són fets d' escassa entitat i permetran actuacions més educatives que repressives i la sanció resultarà lleu, sent la reacció de l' agressor de menor intensitat.
ON DENUNCIAR ?
No hem d' oblidar l' essència que motiva tota actuació, que és la protecció de les víctimes: per tant, prioritzant seguretat i urgència s' ha de fer el requeriment als funcionaris policials o judicials més pròxims.
Conclusió:
És necessari evitar el patiment d’ éssers innocents i vulnerables, la seva explotació i fins i tot la mort en el nucli de la família, nucli primigeni de les creences que sustenten la violència contra les dones en totes les seves formes possibles.
Autora:
Sara Sánchez
Policia Local
Caldes d’Estrac
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario